Flora

El Pirineu Ripollès té un clima centro europeu, amb arbres de fulla caduca i de ribera. Altres tipus d’espècies que hi predominen són: la molsa, el boix grèvol, la clematis flàmula...

El cicle vital d'aquests vegetals és molt curt per raó de les extremes condicions climàtiques.

Panical blau

Es tracta d'una herba perenne d'un o dos pams d'alçada, amb la tija poc ramificada i blanquinosa pel recobriment de pèls i fulles rígides, progressivament més petites a mesura que tirem amunt de la tija.

Regalèssia de muntanya

 planta perenne amb fulles amb folíols lanceolats, amb flors de color porpra o rosa agrupades. Es pot trobar en pastures supraforestals amb sòls rics en matèria orgànica.

Julivert d'Isard

 herba amb rel gruixuda, i una tija de 1-1.5 cm de diàmetre, amb una roseta de fulles basal. Les flors són caracteritzades per uns pètals de color blanc verdós.

El pensament alpí

 característica dels Pirineus té les flors oloroses. La flor surt entre els mesos de juny i d’octubre.

Herba de mal gra

 Aquesta planta pot aconseguir com a màxim 10 cm d'altura. Està formada per un tubercle del que parteixen nombroses vaig raure­ces que poden arribar a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud.

Primula latifolia

 perennes floreixen principalment durant la primavera. Herba de 5 a 25 cm d'alçada, fulles gruixudes i molt viscoses son relativament amples i neixen de la base. Les flors flairoses tenen la corol.la violàcia.

La viola d'aigua

 té unes fulles enganxoses que fa que els animalons hi quedin atrapats, els digereix poc o poc fins a fer-ne sucs que aprofita com a nutrients. El mateix fa la dròsera però amb els tentacles amb ventoses a les puntes on s'enganxen els insectes.

La tora blava

 Les flors són de color blau o violeta intens, fan entre 3 i 4 cm de diàmetre i són zigomorfes i hermafrodites. Tenen el casc arrodonit i es troben disposades a la part terminal de la planta formant unes inflorescències en raïm denses, ramificades i espiciformes.

Marcòlic groc

 pot arribar al metre d'alçada. Té una de les floracions més vistoses que podem gaudir, les seves flors que neixen capbaixes tenen 6 tèpals recorbats de color groc amb taques brunes. Les fulles de forma oval se superposen en grups de 5 a 10 al llarg de la tija.

El pi negre

És capaç de sobreviure a condicions climàtiques molt adverses (pocs nutrients, vent, fred i neu). Resisteix les gelades gràcies a l'elevada concentració de reïnes que en rebaixen el punt de congelació dels seus sucs interns.

El neret

Creix paral·lel al terra aconseguint que la neu el cobreixi.    

La genciana groga

 creix en prats naturals a cavall de l'estatge montà. L'avetar forma boscos  que s'acaben barrejant amb les fagedes.

L'estatge montà

 està constituït per boscos d'arbres caducifolis i de pi roig.

     

El gerani nuós

és una espècie de gerani comuna a l'Europa Central, però escassa a les nostres terres.

 





El lloreret

arbust de fulles brillants, vora llisa, sostingudes per tiges gruixudes cilíndriques , no gaire alts .Flors grogues agrupades.

 L'el·lèbor verd

 és una herba carente de pelo, perenne no fètida de 20 a 40 cm d'alt.

La maduixera

és una planta  perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula.

El tipus de fulla pot ser simple o composta, la fulla simple és aquella que té la fulla i la branca connectades mitjançant el pecíol; en canvi la fulla composta no té el pecíol.

Moltes de les espècies del Pirineu Ripollès tenen un origen fora de Catalunya, en el passat aquestes espècies havien arribat a Catalunya a través dels animals migratoris, aquests s’alimenten dels fruits d’altres països, i un cop han emigrat a un altre país els seus excrements contenen la llavor d’aquest fruit i comença a germinar i l’espècie es desenvolupa en aquest nou entorn.