FAUNA:

L’isard

L'isard és el gran mamífer capaç de resistir les condicions climàtiques de l'alta muntanya. Es desplaça sobre la neu o el gel gràcies al disseny especial de les potes. Es mou i salta sense dificultat pels grans pendents.

La marmota

és una espècie que ha recolonitzat la comarca i actualment està en expansió. Viu en paratges alpins i és un dels aliments de l'àliga daurada.

    

   L'ermini

 és un carnívor de mida petita. A l'estiu té el pèl de color bru clar i la cua acaba en un pinzell negre, i a l'hivern es torna blanc per passar desapercebut en mig de la neu.

Amfibi

El tritó pirinenc

 és un amfibi amb cua, endèmic dels Pirineus i àrees properes. Se'l pot observar en molts rius i torrents de la comarca.

Granota roja 

 mostra una distribució semblant a la del tritó pirinenc. És una espècie euro-siberiana. Refusa les aigües contaminades.

Rèptils

El llangardaix pirinenc
  només es troba, si parlem de la Península Ibèrica,
als Pirineus.
El Ripollès representa la zona més oriental
 de la seva distribució ibèrica.

Aus

L'àguila daurada
és un dels rapinyaires més espectaculars . Planeja per extenses àrees buscant aliment.

El trencalòs

és un rapinyaire molt especialitzat, que es deixa veure amb relativa freqüència per l'alta muntanya. Aprofitant les tèrmiques, ens visiten sovint grups

de voltors.

La perdiu blanca

és un ocell que quan substitueix les plomes les canvia de color. Durant l'hivern mostra un plomatge blanc per passar desapercebuda enmig de la neu. Durant l'estiu la coloració mostra unes capes brunes que la confonen amb les roques del contorn. Fins i tot té plomes a les potes per resistir les baixes temperatures.

 

El gall salvatge o gall fer

 és una espècie que viu als
boscos tranquils de la comarca.

El picot negre

és l’espècie picot més gros d'Europa i es distingeix dels altres picots pel seu plomatge negre amb el cap i la nuca de color vermell. Al Ripollès s'ha trobat en tota mena de boscos.

El pardal d'ala

 blanca és un altre ocell lligat als hàbitats alpins.
No és gens estrany observar-lo a l'hivern formant estols amb nombrosos individus.

El pelaroques

  és un dels ocells més diminuts i per tant d'observació menys fàcil. Viu en cingleres i penya-segats. Quan vola, d'una manera comparable al vol de les papallones, mostra unes inconfusibles ales vermelloses. El medi aquàtic també presenta una sèrie d'animals específics.

La merla d'aigua

 és un ocell que es pot observar en qualsevol tram dels rius de la comarca, cabussant, grimpant per les pedres del fons de l'aigua i movent-les per capturar els insectes que li són l'aliment, volant amb vols curts per damunt de l'aigua. Se l'associa amb aigües netes i fredes.

El bernat pescaire

 durant l'hivern es troba en gran nombre, prové del nord d'Europa.

Fauna del riu Freser

Sangonera

 Són petits animals anèl·lids que generalment viuen en hàbitats aquàtics. Són hermafrodites. S’alimenten de la sang dels seus hostes.

        

Nimfa de libèl·lula

 Tenen el cap pentagonal o rectangular. La seva principal característica és el seu aparell bucal: el llavi està molt modificat, un dispositiu que manté plegat sota el cap i que projecta cap a endavant de manera sobtada per capturar les preses.

Larva de tricòpter

 Les larves són aquàtiques, amb el cap ben desenvolupat, tres parells de potes, i es diferencien de les larves de tots els altres insectes per presentar un parell de falses potes anals proveïdes de fortes ungles. Posseeixen glàndules productores de seda que s'obren al llavi; la seda l’utilitzen per a construir una gran varietat d'estructures larvàries. Respiren per “traqueobrànquies”.

Escarabat
 Insecte coleòpter de la família dels escarabeids, de cos el·líptic, que s’alimenta dels excrements dels bovins, dels equins, etc., amb què fa boles que transporta fent-les rodolar a forats excavats a terra, on diposita els ous.