sábado, 30 de junio de 2012
Presentació
viernes, 29 de junio de 2012
jueves, 28 de junio de 2012
EL MUNICIPI DE QUERALBS:
Queralbs forma part de la comarca del Ripollès, província de
Girona. El terme municipal té una extensió de 94 km2 i el pobles
està a 1.236 m d'altitud. Amb 200 habitants fixes.
Els
límits del terme municipal són al nord amb Montlluís (França), a
l'est amb Setcases, al sud amb Ribes de Freser i a l'oest amb
Sallagosa (França). Té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga,
Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya.
miércoles, 27 de junio de 2012
QUERALBS
El municipi:
Queralbs forma part de la comarca del Ripollès, província de
Girona. El terme municipal té una extensió de 94 km2 i el pobles
està a 1.236 m d'altitud. Amb 200 habitants fixes.
Els
límits del terme municipal són al nord amb Montlluís (França), a
l'est amb Setcases, al sud amb Ribes de Freser i a l'oest amb
Sallagosa (França). Té agregats els nuclis de Fustanyà, La Farga,
Núria, Rialb, Serrat i Vilamanya.
martes, 26 de junio de 2012
Economia de queralbs
Economia:
Gràcies a la seva
situació privilegiada en mig de pastures, l'economia de Queralbs
està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i
vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent.
lunes, 25 de junio de 2012
Historia de queralbs
Historia:
Per tot el terme municipal
es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que
demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític
inferior.
La primera menció
històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de
l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble
mil·lenari"). Durant els segles XI i XII, les zones de pastura
del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals
monestirs de l'època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser
cedides pel comte Oliba Cabreta al 966 al monestir de Sant Joan de
les Abadesses; al 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de
la Vall de Núria al Monestir de Ripoll.
Durant el segle XIII les
terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser
cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50
sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el
segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres
de la família Montclar.
El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la
població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.
sábado, 23 de junio de 2012
Llegenda de Núria
El 700 d.C, Gil un grec d’Atenes
navegant va ser portat per una ventada a Barcelona. Per allunyar-se de l’aigua
arriba a Núria. Portava una olla (per cuinar), una creu (per resar) i una
campana (per avisar als pastors). Gil té un problema amb els romans que el persegueixen
per anar en contra de la religió cristiana. Ha de deixar la cova i fuig.
300 anys després, desde Delmàcia va arribar a la Vall de Núria Amadeu, per buscar el que Gil havia deixat. Ya que va tindre una visió de la verge de Gil, però no la troben. El
1072 es construeix una ermita en honor a
Sant Gil. Amadeu marxa. Un dels bous dels pastors sempre s’aturava en una
pedra. Van cavar en aquesta pedra i trobaren els objectes. Els pastors en diferents ocasions van voler fer una processió per baixar la imatge de la Verge a Queralbs, però no van poder baixar-la per qüestions meteorològiques(senyal de
que la verge es volia quedar a Núria).
viernes, 22 de junio de 2012
Característiques de la Mare de Déu de Núria:
Deixa al descobert cabells i orelles, el que signica la pèrdua de tradició.Mà esquerra posada sobre l'espatlla de l'infant, que suposa l'humanització de les figures.
Amb la mà dreta agafa i sosté l'infant, tret molt poc freqüent en les imatges romàniques.
El braç dret del nen estirat amb la mà dreta, amb actitut de beneir con a senyor de l'Univers
jueves, 21 de junio de 2012
Què és la via Crucis?
Via Crucis monumental de la Vall va néixer com un fruit de la proclamació de la Mare de déu de Núria com a patrona de la diòcesi d’Urgell. Va ser fet gràcies a les aportacions de benefactors devots, amb la col·laboració d’artistes i arquitectes, com Josep Danès. Des de l’esplanada del Santuari fins al mirador del Via Crucis, tot fent camí cap a l’Alberg Pic de l’Àguila, s’arrengleren les estacions, cadascuna amb el seu propi estil i significació.
miércoles, 20 de junio de 2012
L'entorn natural de Vall de Núria:
L'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.
martes, 19 de junio de 2012
El cremallera
El cremallera té un recorregut de 12,5 km i
supera un desnivell de més de 1.000 metres.
És l'unica manera d'accedir a la vall de Núria en transport.
S'anomena cremallera degut al sistema que utilitza per desplaçar-se i a més per evitar descarrilar i relliscar en temporades de nevada.
lunes, 18 de junio de 2012
FAUNA:
L’isard
L'isard és el gran mamífer capaç de resistir les condicions climàtiques de l'alta muntanya. Es desplaça sobre la neu o el gel gràcies al disseny especial de les potes. Es mou i salta sense dificultat pels grans pendents.
La marmota
és una espècie que ha recolonitzat la comarca i actualment està en expansió. Viu en paratges alpins i és un dels aliments de l'àliga daurada.
L'ermini
és un carnívor de mida petita. A l'estiu té el pèl de color bru clar i la cua acaba en un pinzell negre, i a l'hivern es torna blanc per passar desapercebut en mig de la neu.
Amfibi
El tritó pirinenc
és un amfibi amb cua, endèmic dels Pirineus i àrees properes. Se'l pot observar en molts rius i torrents de la comarca.
Granota roja
mostra una distribució semblant a la del tritó pirinenc. És una espècie euro-siberiana. Refusa les aigües contaminades.
Rèptils
El llangardaix pirinenc
només es troba, si parlem de la Península Ibèrica,
als Pirineus.
El Ripollès representa la zona més oriental
de la seva distribució ibèrica.
Aus
L'àguila daurada
és un dels rapinyaires més espectaculars . Planeja per extenses àrees buscant aliment.
El trencalòs
és un rapinyaire molt especialitzat, que es deixa veure amb relativa freqüència per l'alta muntanya. Aprofitant les tèrmiques, ens visiten sovint grups
de voltors.
La perdiu blanca
és un ocell que quan substitueix les plomes les canvia de color. Durant l'hivern mostra un plomatge blanc per passar desapercebuda enmig de la neu. Durant l'estiu la coloració mostra unes capes brunes que la confonen amb les roques del contorn. Fins i tot té plomes a les potes per resistir les baixes temperatures.
El gall salvatge o gall fer
és una espècie que viu als
boscos tranquils de la comarca.
boscos tranquils de la comarca.
El picot negre
és l’espècie picot més gros d'Europa i es distingeix dels altres picots pel seu plomatge negre amb el cap i la nuca de color vermell. Al Ripollès s'ha trobat en tota mena de boscos.
El pardal d'ala
blanca és un altre ocell lligat als hàbitats alpins.
No és gens estrany observar-lo a l'hivern formant estols amb nombrosos individus.
No és gens estrany observar-lo a l'hivern formant estols amb nombrosos individus.
El pelaroques
és un dels ocells més diminuts i per tant d'observació menys fàcil. Viu en cingleres i penya-segats. Quan vola, d'una manera comparable al vol de les papallones, mostra unes inconfusibles ales vermelloses. El medi aquàtic també presenta una sèrie d'animals específics.
La merla d'aigua
és un ocell que es pot observar en qualsevol tram dels rius de la comarca, cabussant, grimpant per les pedres del fons de l'aigua i movent-les per capturar els insectes que li són l'aliment, volant amb vols curts per damunt de l'aigua. Se l'associa amb aigües netes i fredes.
El bernat pescaire
durant l'hivern es troba en gran nombre, prové del nord d'Europa.
Fauna del riu Freser
Sangonera
Són petits animals anèl·lids que generalment viuen en hàbitats aquàtics. Són hermafrodites. S’alimenten de la sang dels seus hostes.
Nimfa de libèl·lula
Tenen el cap pentagonal o rectangular. La seva principal característica és el seu aparell bucal: el llavi està molt modificat, un dispositiu que manté plegat sota el cap i que projecta cap a endavant de manera sobtada per capturar les preses.
Larva de tricòpter
Les larves són aquàtiques, amb el cap ben desenvolupat, tres parells de potes, i es diferencien de les larves de tots els altres insectes per presentar un parell de falses potes anals proveïdes de fortes ungles. Posseeixen glàndules productores de seda que s'obren al llavi; la seda l’utilitzen per a construir una gran varietat d'estructures larvàries. Respiren per “traqueobrànquies”.
Escarabat
Insecte coleòpter de la família dels escarabeids, de cos el·líptic, que s’alimenta dels excrements dels bovins, dels equins, etc., amb què fa boles que transporta fent-les rodolar a forats excavats a terra, on diposita els ous.
Insecte coleòpter de la família dels escarabeids, de cos el·líptic, que s’alimenta dels excrements dels bovins, dels equins, etc., amb què fa boles que transporta fent-les rodolar a forats excavats a terra, on diposita els ous.
domingo, 17 de junio de 2012
Flora
El Pirineu Ripollès té un clima centro europeu, amb arbres de fulla caduca i de ribera. Altres tipus d’espècies que hi predominen són: la molsa, el boix grèvol, la clematis flàmula...
El cicle vital d'aquests vegetals és molt curt per raó de les extremes condicions climàtiques.
Panical
blau
Es tracta d'una herba perenne d'un o dos pams d'alçada, amb la tija poc
ramificada i blanquinosa pel recobriment de pèls i fulles rígides,
progressivament més petites a mesura que tirem amunt de la tija.
Regalèssia
de muntanya
planta perenne amb fulles amb folíols
lanceolats, amb flors de color porpra o rosa agrupades. Es pot trobar en pastures
supraforestals amb sòls rics en matèria orgànica.
Julivert d'Isard
herba amb
rel gruixuda, i una tija de 1-1.5 cm de diàmetre, amb una roseta de fulles
basal. Les flors són caracteritzades per uns pètals de color blanc verdós.
El pensament alpí
característica dels Pirineus té les flors oloroses. La flor surt entre els mesos de juny
i d’octubre.
Herba
de mal gra
Aquesta planta pot aconseguir com a
màxim 10 cm d'altura. Està formada per un tubercle del que parteixen nombroses
vaig raureces que poden arribar a mesurar entre 15 i 20 cm de longitud.
Primula latifolia
perennes floreixen principalment durant la
primavera. Herba de 5 a 25 cm d'alçada, fulles gruixudes i molt viscoses son
relativament amples i neixen de la base. Les flors flairoses tenen la corol.la
violàcia.
La viola d'aigua
té unes fulles enganxoses que fa que els animalons hi quedin
atrapats, els digereix poc o poc fins a fer-ne sucs que aprofita com a
nutrients. El mateix fa la dròsera però amb els tentacles amb ventoses a les
puntes on s'enganxen els insectes.
La tora blava
Les flors són de color blau o violeta intens, fan entre 3 i 4 cm de diàmetre i
són zigomorfes i hermafrodites. Tenen el casc arrodonit i es troben disposades
a la part terminal de la planta formant unes inflorescències en raïm denses,
ramificades i espiciformes.
Marcòlic
groc
pot arribar al metre
d'alçada. Té una de les floracions més vistoses que podem gaudir, les seves
flors que neixen capbaixes tenen 6 tèpals recorbats de color groc amb taques
brunes. Les fulles de forma oval se superposen en grups de 5 a 10 al llarg de la tija.
El pi negre
És
capaç de sobreviure a condicions climàtiques molt adverses (pocs nutrients,
vent, fred i neu). Resisteix les gelades gràcies a l'elevada concentració de
reïnes que en rebaixen el punt de congelació dels seus sucs interns.
El neret
Creix paral·lel al terra aconseguint que la neu el cobreixi.
La genciana groga
creix en prats naturals a cavall de l'estatge montà. L'avetar forma boscos que s'acaben barrejant amb les fagedes.
L'estatge montà
està constituït
per boscos d'arbres caducifolis i de pi roig.
El gerani nuós
és una espècie de gerani comuna a l'Europa Central, però escassa a les nostres
terres.
El lloreret
arbust de fulles brillants, vora llisa, sostingudes per tiges gruixudes
cilíndriques , no gaire alts .Flors grogues agrupades.
L'el·lèbor verd
és una herba carente de pelo, perenne no fètida de 20 a 40 cm d'alt.
La maduixera
és
una planta perenne, vivaç,
estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula.
El tipus
de fulla pot ser simple o composta, la fulla simple és aquella que té la fulla
i la branca connectades mitjançant el pecíol; en canvi la fulla composta no té
el pecíol.
Moltes de les espècies del Pirineu
Ripollès tenen un origen fora de Catalunya, en el passat aquestes espècies
havien arribat a Catalunya a través dels animals migratoris, aquests
s’alimenten dels fruits d’altres països, i un cop han emigrat a un altre país
els seus excrements contenen la llavor d’aquest fruit i comença a germinar i
l’espècie es desenvolupa en aquest nou entorn.
jueves, 14 de junio de 2012
lunes, 4 de junio de 2012
viernes, 1 de junio de 2012
Formulari central hidroelèctrica
Formulari de la central hidroelèctrica que van visitar els alumnes de 4t d'ESO
Suscribirse a:
Entradas (Atom)